-Centre Neival-
Plaça Maluquer i Salvador 26, 4a planta
08402 Granollers
Tel 938703090
info@neival.cat
Plaça Maluquer i Salvador 26, 4a planta
08402 Granollers
Tel 938703090
info@neival.cat
Segueix-nos:
Audició
- QUÈ ÉS EL SO?
- AVALUACIÓ DE L´AUDICIÓ
- QUE ÉS LA TERÀPIA AUDITIVA?
- APLICACIONS (Nens)
- LES OTITIS
- APLICACIONS (Adults)
- ACÚFENS I SORDESA
- LINKS
QUÈ ÉS EL SO?
El so és una vibració, una energia que es transmet a través d'un mitjà -en el nostre cas sol ser l'aire- i que té tres característiques:
- Intensitat: El fort o feble que sigui el so. Es mesura en decibels.
- Freqüència: El greu o agut que sigui el so. Es mesura en hertzs.
- Durada: El temps transcorre des que el sentim fins que ho deixem de sentir. Es mesura en segons. Tots els sons que percebem són combinacions, generalment complexes, d'aquestes tres característiques. La veu i la música són un exemple.
Sonograma de la veu de Caruso
Si el so té tres elements: intensitat, freqüència i durada, una correcta avaluació de l'audició els ha de considerar a tots. Tradicionalment només s'ha considerat la primera, la intensitat, i només es tenia en compte si hi havia pèrdua auditiva (sordesa) o no.
Avui dia sabem que aquest és un factor important però no l'únic que determina una bona escolta. Hem de saber discriminar també sons molt semblants, i fer-ho molt ràpidament, ja que tant la música com el llenguatge consisteixen en molts sons combinats que ens arriben a una gran velocitat i disposem de molt poc temps per processar-los. També hem de saber localitzar els sons en l'espai, comprendre en situacions de soroll, controlar la nostra veu, etc. Un examen auditiu complet pot prolongar-se unes tres hores (en dos dies). Determinarem primer si hi ha indicis de patologia auditiva, una otitis per exemple, en aquest cas derivarem a l'otorrino. Si tot està bé, realitzarem una avaluació de:
- Els llindars auditius, la selectivitat freqüencial, la lateralitat, la temporalitat, la comprensió en situació de soroll, la capacitat d'interpretar missatges amb informació parcial.
Què és la teràpia auditiva? (+)
És un conjunt de tècniques destinades a millorar la qualitat de l'escolta. D'aquesta manera, la informació arriba al nostre cervell de forma més detallada i precisa, per tant la seva anàlisi és molt més eficaç. El pioner d'aquestes tècniques va ser el metge otorrinolaringòleg francès A. A. Tomatis.
La major part de les teràpies auditives actuals es basen en els seus treballs.
La major part de les teràpies auditives actuals es basen en els seus treballs.
• AA Tomatis (+)
Metge otorino francès (1920-2001), va ser un investigador incansable de la relació entre l'oïda, el psiquisme i la veu (audiopsicofonologia). Va ser el primer a determinar el 1947 que la veu només conté el que l'oïda és capaç d'escoltar, principi que el va impulsar a desenvolupar una tècnica de reeducació auditiva aplicada primer en la rehabilitació de la veu en cantants d'òpera, i posteriorment generalitzada a altres tipus de trastorns. Va realitzar importants treballs sobre l'escolta intrauterina, la lateralitat auditiva, la relació de l'oïda amb la personalitat, l'aprenentatge d'idiomes, la dislèxia etc. posant de manifest que l'escolta juga un paper essencial en l'equilibri del nostre sistema neurològic.
Després de la seva mort, les tècniques han experimentat una evolució natural, diferent en cada país, però amb contacte i intercanvi d'informació. Josef Vervoort, un dels seus més antics col·laboradors, és la persona que lidera actualment la investigació de l’audiopsicofonologia a Europa.
• APD (Auditory Processing Dissorders) (+)
Diversos investigadors americans, entre els quals destaca l'equip de Paula Tallal, de la universitat Rutgers, i Teri James Bellis, de la universitat de Dakota del Sud, han destacat el paper de l'oïda en els trastorns del llenguatge i en les dificultats de l'aprenentatge en general.
Arran d'aquestes investigacions, l'Associació Americana de la Parla i el Llenguatge (ASHA), que marca directrius en aquest camp a nivell mundial, va establir el 2005 la definició de CAPD (Trastorns del processament auditiu central), així com indicacions sobre la seva avaluació i tractament. Les seves recomanacions subratllen que els mecanismes auditius són complexos i poc coneguts, animant a prosseguir en la investigació.
Aquestes orientacions són totalment independents dels treballs duts a terme per AA Tomatis. Esperem que en un futur proper les dues tendències comparteixin coneixements i experiència terapèutica.
• ALTRES TERÀPIES AUDITIVES (+)
Després de Tomatis, han aparegut altres teràpies que comparteixen en major o menor mesura en les seves teories. Entre elles: Berard, Johansen, Samonas, The listening program, etc.
Des dels EUA, i fruit de les investigacions sobre la dislèxia i la plasticitat cerebral, ens han arribat programes d'entrenament auditiu molt interessants, com el FastForWord, de Paula Tallal, o el Brain Fitness, de Merzenich.
Cliqueu a les aplicacions per coneixer-ne una mica més:
1. DIFICULTATS ESCOLARS (+)
En els últims anys, l'acumulació d'estudis científics sobre aquest tema és ingent i ofereix pocs dubtes. Es calcula que un 35%/50% dels nens amb dificultats escolars, presenten problemes de processament auditiu. Per tant, resulta evident que, qualsevol acció encaminada a ajudar a aquests nens, passa obligatòriament per un examen detallat de la seva audició. Una avaluació exhaustiva pot durar unes tres hores aproximadament.
2. DISLÈXIA (+)
La dificultat per aprendre a llegir i escriure afecta un 5-10% de la població.
A. A. Tomatis va ser un dels primers investigadors a assenyalar la implicació de l'oïda, no només en la parla, sinó també en l'aprenentatge de la lectura i escriptura. Publicar el 1979 "Educació i Dislèxia", descrivint els mecanismes auditius implicats. No obstant això, les seves tesis van ser poc valorades, ja que es pensava que la dislèxia era un problema essencialment visual i s'investigava en aquesta direcció.
En l'actualitat, sabem que el diagnòstic i tractament d'un nen amb dislèxia sempre ha de ser individualitzat. De tota manera, les dificultats en el processament auditiu, sobretot lligades a l'anàlisi temporal (la capacitat de reconèixer canvis sonors amb gran rapidesa) constitueixen un dels principals denominadors comuns de la dislèxia.
A. A. Tomatis va ser un dels primers investigadors a assenyalar la implicació de l'oïda, no només en la parla, sinó també en l'aprenentatge de la lectura i escriptura. Publicar el 1979 "Educació i Dislèxia", descrivint els mecanismes auditius implicats. No obstant això, les seves tesis van ser poc valorades, ja que es pensava que la dislèxia era un problema essencialment visual i s'investigava en aquesta direcció.
En l'actualitat, sabem que el diagnòstic i tractament d'un nen amb dislèxia sempre ha de ser individualitzat. De tota manera, les dificultats en el processament auditiu, sobretot lligades a l'anàlisi temporal (la capacitat de reconèixer canvis sonors amb gran rapidesa) constitueixen un dels principals denominadors comuns de la dislèxia.
3. TRASTORNS DE LA PARLA (+)
Alguns nens confonen sons. Parlen canviant una consonant per una altra: la / b / per la / g /, la / l / per la / d /, etc. Resulta impossible pronunciar correctament les paraules, si no les escoltem de forma precisa. Els sons que els nens confonen solen tenir una durada molt curta, de l'ordre de milisegons. Això vol dir que el sistema auditiu ha de ser capaç de processar molt ràpidament i de forma continuada, ja que en el llenguatge parlat els sons es produeixen a gran velocitat sense pauses entre els sons. Quan analitzem amb detall l'audició d'aquests nens, solem observar que la velocitat de la seva audició és més lenta del que la parla exigeix. Hi ha exercicis específics per incrementar el rendiment auditiu.
4. RETARD EN EL DESENVOLUPAMENT (+)
Les dificultats auditives poques vegades apareixen soles, sinó acompanyades d'altres signes que apunten per regla general a una immaduresa global del sistema neuro-perceptiu-motor. El desenvolupament segueix unes regles molt clares. El nostre sistema psicomotor, per exemple, no madura de qualsevol forma, sinó seguint uns eixos precisos: del cap als peus, i del centre a la perifèria. De vegades els pares es sorprenen que posem als seus fills a gatejar, arrossegar-se... Hem de completar les etapes evolutives, perquè tot s'ajusti de manera harmònica. Quan passem de l'arrossegament al gateig, entrenem la visió a distàncies més llargues, i encara més al posar-nos drets. La laringe i el orelles treballen a ple rendiment només en determinada posició, i curiosament els nens comencen a parlar al mateix temps que aprenen a caminar.
5. PROBLEMES DE COMPORTAMENT (+)
L'audició per si mateixa no genera problemes de conducta, però el nen escolaritzat, amb dificultats per realitzar les tasques que se li exigeixen diàriament, no és estrany que desenvolupi amb el temps apatia i introversió (conducta preocupant, però no molesta), o bé es converteixi en un maldecap per la resta dels seus companys. És la seva manera d'expressar la frustració quotidiana de no poder fer el que els altres fan amb facilitat. Les dificultats escolars les hem de tractar per si mateixes, i també per evitar que desemboquin en problemes de personalitat i de relació amb els altres.
QUÈ ÉS UNA OTITIS? (+)
La majoria de nens desenvolupa aquest quadre, fins al punt que és la causa més freqüent de consulta pediàtrica. Hi ha diversos tipus d'otitis, però la més habitual és l'otitis serosa, que consisteix en una acumulació de mucositat a l'oïda mitjà-la part que queda darrere del timpà-amb inflamació dels teixits en aquesta zona.
L'otitis serosa pot deriva en una otitis aguda, molt dolorosa, o establir-se durant setmanes, sense provocar ni febre ni dolor, en no haver infecció.
L'otitis serosa pot deriva en una otitis aguda, molt dolorosa, o establir-se durant setmanes, sense provocar ni febre ni dolor, en no haver infecció.
CAUSES (+)
No es coneixen amb exactitud. Té un component estacional i anatòmic (estructura de la trompa d'Eustaqui). Els metges cada vegada posen més en relleu la relació entre una sana alimentació i la salut. En l'otitis serosa, concretament, sembla que en alguns nens la ingestió de sucres i hidrats de carboni refinats, productes lactis i àcids, provoquen toxicitat, de la qual es defensa el cos generant mucositat, per tal d'eliminar-la. No hi ha encara estudis concloents, però nosaltres hem observat una millora evident en aquests quadres, eliminant els productes citats de la dieta, almenys temporalment.
PROBLEMES QUE COMPORTA (+)
Des del punt de vista escolar, és una síndrome a tenir molt en compte, ja que la seva incidència és elevada (pot arribar a afectar a un de cada tres nens en una classe) i provoca una disminució notable de la capacitat auditiva del nen. El nen es mostra poc atent, despistat, i es fatiga amb facilitat.
La intensitat sonora cau 6 db cada vegada que doblem la distància respecte a la font sonora. Un nen amb otitis pot tenir fàcilment una pèrdua de 30 db. És com si sentís a 20 metres de distància.
La intensitat sonora cau 6 db cada vegada que doblem la distància respecte a la font sonora. Un nen amb otitis pot tenir fàcilment una pèrdua de 30 db. És com si sentís a 20 metres de distància.
TRACTAMENT (+)
Un dels principals problemes de les otitis seroses és que no es tracten, ja que en la majoria de casos passen desapercebudes. El tractament clàssic de l'otitis és una combinació d'antihistamínics (per frenar la producció de mucosa) i en algun cas antibiòtics, per tal d'aturar una possible infecció.
Metges especialitzats en nutrició, homeopatia, osteopatia, utilitzen un altre tipus de tècniques, més enfocades a prevenir la causa que en l'eliminació de la síndrome.
Metges especialitzats en nutrició, homeopatia, osteopatia, utilitzen un altre tipus de tècniques, més enfocades a prevenir la causa que en l'eliminació de la síndrome.
Cliqueu a les aplicacions per coneixer-ne una mica més:
En els anys 80, el Dr Klopfenstein, ginecòleg de l'hospital de Vesoul, als afores de París, va constatar que les dones preparades amb Tomatis, tenien parts més fàcils i vivien el procés amb menys ansietat. Des de llavors, molts centres especialitzats en preparació al part, inclouen tècniques Tomatis en els seus exercicis. El fetus hi sent abans del cinquè mes de gestació. En el seu univers sonor destaca la veu de la mare, que assimila ràpidament. Els nens, en néixer, saben distingir la veu materna respecte altres veus, i fins i tot el seu plor comparteix característiques de la llengua de la seva mare, ja sigui alemany, espanyol o qualsevol altre idioma. Per tant, l'educació auditiva del nen, comença a l'embaràs.
1. EDUCACIÓ MUSICAL (+)
Des de fa uns anys, els neurocientífics treballen a fons intentant esbrinar què hem de fer per mantenir el nostre cervell sa i en forma. Tots els treballs apunten en la mateixa direcció: per a la gimnàstica cerebral, no hi ha activitat tan completa com la música, de forma activa: tocar un instrument o cantar. Amb la música, tot el cervell es posa en moviment. Cap altra activitat implica tantes àrees cerebrals.
Està demostrat que els nens que aprenen música des de petits, desenvolupen el cervell de manera diferent, també en altres arees que semblarien en principi poc relacionades amb la música.
La música és també l'element central de la plasticitat cerebral. Per posar en forma el cervell d'un ancià, la música constitueix la millor de les teràpies.
Està demostrat que els nens que aprenen música des de petits, desenvolupen el cervell de manera diferent, també en altres arees que semblarien en principi poc relacionades amb la música.
La música és també l'element central de la plasticitat cerebral. Per posar en forma el cervell d'un ancià, la música constitueix la millor de les teràpies.
2. APRENENTATGE D'IDIOMES (+)
De tots els sons que podem emetre i escoltar, la nostra llengua es focalitza en uns concrets. Els altres sons els sentim, però no els analitzem amb la mateixa rapidesa i profunditat. Aprendre un idioma nou és tot un repte per al nostre cervell. Des del punt de vista auditiu, cal reeducar l'oïda perquè presti atenció en altres sons i comenci a processar aquesta informació de forma ràpida i eficaç. Analitzant milers de mostres de veu, Tomatis va realitzar etnogrames: un anàlisi de les freqüències utilitzades preferentment en cada idioma, com es pot apreciar en el quadre inferior.
3. PREPARACIÓ AL PART (+)
En els anys 80, el Dr Klopfenstein, ginecòleg de l'hospital de Vesoul, als afores de París, va constatar que les dones preparades amb Tomatis, tenien parts més fàcils i vivien el procés amb menys ansietat. Des de llavors, molts centres especialitzats en preparació al part, inclouen tècniques Tomatis en els seus exercicis. El fetus hi sent abans del cinquè mes de gestació. En el seu univers sonor destaca la veu de la mare, que assimila ràpidament. Els nens, en néixer, saben distingir la veu materna respecte altres veus, i fins i tot el seu plor comparteix característiques de la llengua de la seva mare, ja sigui alemany, espanyol o qualsevol altre idioma. Per tant, l'educació auditiva del nen, comença a l'embaràs.
4. GERIATRIA (+)
Mantenir una bona audició és essencial per aconseguir una bona qualitat de vida en edats avançades. S'ha comprovat que l'entrenament auditiu específic, l'aprenentatge d'idiomes o l'educació musical, milloren el funcionament cerebral, influint també en altres àrees cognitives, com la memòria. Les teràpies auditives tenen per tant un camp d'aplicació enorme en geriatria. Són un bona gimnàstica cerebral.
Cliqueu a les aplicacions per coneixer-ne una mica més:
1. ACÚFENS (+)
Els sorolls a les orelles afecten un 15% de la població. En un 3%, l'afectació és greu.
La causa (segurament causes) dels acúfens continua sent un misteri, i els tractaments només ofereixen una millora parcial en la major part de casos.
Les tècniques basades en Tomatis no semblen adequades per a aquesta patologia, si bé en alguns casos concrets s'han constatat millores notables.
La causa (segurament causes) dels acúfens continua sent un misteri, i els tractaments només ofereixen una millora parcial en la major part de casos.
Les tècniques basades en Tomatis no semblen adequades per a aquesta patologia, si bé en alguns casos concrets s'han constatat millores notables.
2. SORDESA (+)
En principi, no podem millorar una sordesa amb teràpia auditiva. No obstant això, quan la persona aprofita al màxim les seves capacitats i la seva oïda rendeix al màxim pel que fa a discriminació freqüencial, temporal, etc. li resulta més fàcil comunicar-se. En el nostre centre intentem aconseguir facilitar l'escolta en situacions de soroll, mitjançant un entrenament auditiu específic.